dijous, 2 d’abril del 2009

ENTRE L’ESTUPOR I LA INDIGNACIÓ.

Recentment l'alcalde de Badalona ha procedit a l'adjudicació del primer bloc de les obres acollides al Fons Estatal d'Inversió Local (conegut col·loquialment com Fons Zapatero). La constitució d'aquest fons amb la fi essencial de crear ocupació, va ser l'objectiu declarat pel govern espanyol i així l'ha deixat clarament establert el Reial decret-Llei 9/2008 de 28 de Novembre.

En efecte, en el seu art.1 estableix:" Este Real Decreto-ley tiene por objeto la dotación de dos fondos extraordinarios. Uno destinado a promover la realización por parte de los Ayuntamientos de inversiones creadoras de empleo …”, i, en consonància amb aquesta destinació del fons, els successius arts. del decret, i per a les distintes fases d'aplicació (projectes a aprovar, mètodes d'adjudicació, seguiment dels projectes, justificacions posteriors ...) exigeix especial atenció a la creació del màxim nivell d'ocupació possible i al control de la veracitat d'aquesta creació.

En aquest marc polític i jurídic cabia esperar que les adjudicacions que fes l'alcalde de Badalona anessin a aquelles ofertes que es comprometessin a la creació de més llocs de treball.

Doncs no! s'ha fet tot el contrari. Vegem algunes xifres:

- Per volum econòmic d'adjudicació: s'ha adjudicat el 29% dels projectes (9.078.403€) a aquelles empreses que oferien un major volum d'ocupació (comptant tant els de nova creació com els de personal propi dedicat al projecte). En conseqüència s'ha adjudicat el 71% del volum econòmic (22.234.014€) a empreses que han ofert un menor volum d'ocupació. És una desproporció incomprensible.
- En relació a la creació de nous llocs de treball: al no haver adjudicat els projectes a aquelles empreses que es comprometien a crear major ocupació, s'ha evitat la creació de 135,3 nous llocs de treball. Xifra que en relació als que es van a crear (434,9) significa el més que notable percentatge de més d'un 30% de llocs de treball nous menyspreats.

Aquestes xifres parlen per si soles. Que a l'empara d'un Decret-Llei, l'objectiu del qual és la creació d'ocupació, s'arribi a aquest resultat és, senzillament, escandalós. O , almenys, a mi m'escandalitza.

Com es pretén justificar formalment aquesta estranya adjudicació? Doncs a través d'uns "criteris de valoració" atípics i extravagants establerts en els plecs de clàusules administratives dels diferents projectes i la seva posterior aplicació.

En efecte, es van establir els següents criteris per a la valoració de les ofertes:

- Volum i foment de l’ocupació en l’execució del contracte (màxim 50 punts): a) Treballadors nous a contractar per a aquest contracte (TNC), fins a 30 punts; b) Treballadors en plantilla pròpia que es destinaran a aquest contracte (TP), fins a 20 punts.

- Millores al projecte (màxim 50 punts): millores en qualitats de les unitats d’obra i quantitat d’elements a subministrar, fins a 30 punts; millores mediambientals fins a 10 punts, millores de qualitat empresarial fins a 5 punts; millores en relació a contractes de manteniment fins a 5 punts.

Afirmo que aquests criteris són atípics perquè aquesta sorprenent sobrevaloració d'unes suposades “millores al projecte” en detriment de la nova contractació de personal, no s'ha donat en cap municipi del Barcelonès (que són els que he pogut contrastar). A més, s'ha menyspreat el valorar l'oferta econòmica i en conseqüència les baixes a la mateixa (estalvi per a l'Administració) que poguessin presentar els oferents.

Com a prova del que acabo d'afermar, poso els criteris de valoració per a les adjudicacions dels plecs de l'Ajuntament de Barcelona, que han estat els següents:

- Pel volum de la mà dobra que s’utilitzarà en l’execució del contracte, en funció de la mà d’obra contractada i a contractar, 65 punts distribuïts de la forma següent: a) Mà d’obra a contractar, fins a 43 punts; b) mà d’obra contractada, fins a 22 punts.

- Per l’oferta econòmica 20 punts.

- Per l’elaboració dun estudi sobre el procés constructiu (memòria descriptiva del procés dexecució) 15 punts.

Els criteris de l'Ayt. de BCN es caracteritzen per atorgar el màxim valor a la creació d'ocupació que, al costat de la mà d'obra ja contractada que es dedica al projecte, assoleix un valor, gairebé determinant, (65 sobre 100) i per valorar les baixes a l'oferta econòmica amb 20 punts amb el que s'arriba a 85 sobre 100.

Tots aquests conceptes es valoren per aplicació automàtica de fórmules. El que més ocupació ofereix té la màxima puntuació i la resta va tenint els punts que corresponen a una proporció estricta de l'ocupació oferta respecte del primer. El que major baixa ofereix rep la màxima puntuació i la resta en proporció. En conseqüència, l'opinió subjectiva dels membres de l'òrgan d'adjudicació queda reduïda a un 15 sobre 100 i, probablement, en cap cas podrà ser determinant.

Els criteris de L’ayt de BDN infravaloren la creació de nova ocupació i han fet determinants en l'adjudicació unes "millores al projecte" de difícil valoració mitjançant fórmules objectives i, en conseqüència, on l'opinió subjectiva del jutjador és fonamental.

Afirmo que aquests criteris són extravagants perquè ens estem referint a 47 projectes que en van de 100.000 a 3.000.000 d'Euros i la majoria dels quals se situa a la franja baixa o mitjana d'aquest ventall.

Es tracten de projectes, gens sofisticats, del tipo:"reurbanització de carrers” “implantació d’àrees de gossos" "reparació de cobertes”reparació parcial de façanes" etc.; dels quals els serveis tècnics de l'Ayt. han de tenir necessàriament establerts uns estàndards alts de qualitat de construcció, de respecte mediambiental, etc. que, sens dubte, s'han de reflectir en els requeriments tècnics dels diferents projectes.

Sent això així, per què s'implanta aquesta parafernàlia innecessària de les "millores al projecte"? i el que és més inacceptable aquesta sobrevaloració d'un aspecte objectivament tan menor?.

Avui s'ha conegut que l'atur ha crescut el mes de Març en 123.543 persones respecte a febrer amb el qual, el total dels aturats es va situar en 3.605.402 segons el Ministeri de Treball i Immigració. Els portaveus del Ministeri, amb cara de circumstàncies, han tornat a recordar que esperen canviar la tendència amb l'ocupació que es generarà amb el Fons d'Inversió Local.

No puc evitar una ganyota de fastig en sentir-ho , alhora que davant el disbarat que s'ha consumat a Badalona (menysprear la creació de 133,3 llocs de treball, més d’un 30% dels que es van a crear) només em queda una explicació: O estultícia de l'oligocràcia que remena les cireres en l'Ajuntament o que "alguna cosa olora a podrit" que diria el clàssic. Al lector li correspon jutjar.

1 comentari:

Anònim ha dit...

Em sap greu, i després de llegir atentament el teu post, que oblidis a les empreses d'aquesta ciutat, generadores de treball per els treballadors i treballadores de Badalona. Menys del 15% del pressupost ha anat a parar a empreses badalonines.
En fer aquesta discriminació, no només s'han obviat 133 llocs nous de treball, si no que a més s'han posat en perill llocs de treball existents de les empreses badalonines.
Ara la pregunta és, què penseu fer des de el vostre partit?
Ens continuareu deixant morir, això si amb un copet a l'esquena dient-nos que enteneu el nostre dolor, o fareu front i denunciareu com aquest govern menysprea a les empreses de la ciutat i als seus treballadors i treballadores?
Si no feu res, només escriure al bloc, sereu igual de cómplices que els tècnics perversos que han beneficiat a qui no els corresponia.
I no et pots imaginar la indignació que em produeix tenir que escriure com anònim per la crueltat dels qui manen i les seves més que previsibles represàlies.