En el Ple del dia 25 de Juny, el Grup Municipal de ICV-EUiA ens varem abstenir en la votació per a l'adjudicació del contracte de neteja de les dependències i centres docents municipals. Aquesta abstenció va venir precedida, per la meva anterior, en la Mesa de Contractació conformada per a l'estudi de les diferents ofertes i en la qual vaig participar, en representació del meu Grup Municipal.
Personalment hagués preferit que la nostra abstenció del dia 25 s'hagués acompanyat d'una explicació de vot perquè entenia que havia elements en la selecció de l’oferta que es proposava que mereixien un debat obert en el Ple sobre els criteris que han permès aquesta adjudicació. El debat sobre com es gasta els diners públics és al meu entendre un debat troncal en democràcia. No va poder ser perquè la resta del Grup va preferir una abstenció silenciosa i, després d'uns dies de reflexió, he decidit traslladar la meva opinió, a través d'aquesta pàgina, a qui tingui a bé dedicar una part del seu temps a llegir la meva posició.
Mantinc sense ambages que no s'ha adjudicat la contracta a l'oferta més avantatjosa econòmicament per a la Corporació Municipal. I que això, al meu entendre, es greu.
Mantinc, també, que el mètode que s'ha utilitzat per a l'adjudicació, tot i sent legal, està desautoritzat per la nova Llei de Contractes del Sector públic vigent des del 1 de Maig de 2008.
La contracta de neteja dels edificis i centres docents públics és en termes absoluts la tercera, en cost, per a l'Ajuntament de Badalona. En termes relatius, entesos per neteja per metre quadrat, probablement la primera. El muntant global de la licitació, per al primer any de la contracta, ascendia a 4.749.120€ (sense IVA) per a 275.402,75 hores any de servei compromeses i programades a un preu hora any de licitació de 17,2443€. El preu hora de ampliació es va establir en 16,4776€.
D’altre banda es un servei intensiu en mà d’obra. El personal es el principal actiu i a la vegada el principal cost del servei ( al voltant del 90%). Per conveni col·lectiu, en el supòsit que ens ocupa, està establert el principi de subrogació del personal. És a dir que l'empresa que s'adjudica una contracta de neteja està obligada a subrogar-se el personal que està realitzant el servei. Així mateix els treballadors tenen la condició de fixos de centre/s de treball amb les limitacions a la seva eventual rotació que això suposa. En definitiva estem davant una cuasi-autonomia de “facto” de la plantilla respecte de l'empresa a la qual s'adjudica la contracta.
Com hem vist, els elements claus del plec de condicions per a l'adjudicació són: el nombre d'hores de servei que es contracta i el preu d'aquesta hora de servei. El producte d'aquests dos factors dóna el muntant anual del contracte.
Doncs bé: s'ha adjudicat la contracta a una empresa que no ha ofert ni el preu més baix ni el major nombre d'hores de servei. I això, al meu entendre, és transcendent.
L'empresa, a la qual se li ha adjudicat la contracta, va proposar un 2% de baixa sobre el preu de sortida del plec i del preu de les hores d'ampliació i, per aquest preu va oferir 3600 hores anuals de servei anuals, afegides a les quals li obligava el Plec de Condicions, sense cost per a l'Ajuntament (posada a la disposició d'una borsa d'hores).
L'empresa que ha quedat en 2º lloc, va oferir una baixa del 4,06% sobre el preu hora unitari de sortida del plec i una baixa del 8,23% sobre el preu de les hores d'ampliació i per aquest preu va oferir, des d’un mínim de 5.400 fins a un màxim de 14.400 hores anuals de servei anuals afegides a les quals li obligava el Plec de Condicions, sense cost per a l'Ajuntament (posada a la disposició de dues borses d'hores -5.400 hores- més l'assumpció al seu càrrec de fins a un màxim de 200 hores setmanals no programades).
La diferència entre les dues ofertes, en el binomi hores de servei compromeses/preu ofert és més que notable. No cap la menor dubta que per a aquest servei: major nombre d'hores és equivalent a millor servei. Hi ha una queixa històrica, especialment, en els centres docents de falta d'hores de servei en la neteja.
Des de la perspectiva de la correcta administració dels diners públics, preferir l'oferta més cara i amb menor servei compromès és quelcom de difícil comprensió.
¿Com s'ha pogut prendre aquesta decisió que ha preferit una oferta que no era la més avantatjosa econòmicament per a l'Ajuntament?.
Doncs sobre la base d'un informe tècnic emès pel tècnic responsable del servei i per tant integrat en l'òrgan proponent del contracte. Tanmateix jo crec, sincerament, que no ha estat redactat sense, com a mínim, el vistiplau del regidor responsable de l'Àrea on està enquadrat.
He dit més amunt que aquest mètode, tot i sent legal, està desautoritzat per la nova Llei de Contractes del Sector Públic. Matiso aquest aspecte perquè l'adjudicació s'ha realitzat a l'empara d'una Llei derogada -TRLCAP- que estava vigent quan es va publicar el Plec. A risc de fer massa dens aquest escrit article em detindré en aquest punt perquè ho considero important per al meu raonament.
Els criteris de valoració d'una oferta són de dos tipus: Aquells que poden valorar-se mitjançant xifres o percentatges obtinguts a través de la mera aplicació de les fórmules establertes en els plecs i els criteris, la quantificació dels quals, depèn d'un judici de valor.
La nova llei, -buscant a la transparència i objectivitat de les adjudicacions- introdueix nous requisits en els criteris que han de servir de base per a la valoració de les ofertes. (Art 134).
En aquest sentit intenta reduir al mínim els criteris, la quantificació dels quals, depèn d'un judici de valor establint: “En la determinación de los criterios de adjudicación se dará preponderancia a aquellos que hagan referencia a características del objeto del contrato que puedan valorarse mediante cifras o porcentajes obtenidos a través de la mera aplicación de las fórmulas establecidas en los pliegos.”.
D’altre banda, el legislador dubta de l’objectivitat del òrgan proponent per a emetre judicis de valor sobre criteris d’aplicació no automàtica establint: “ Cuando en una licitación ..... se atribuya a los criterios evaluables de forma automàtica por aplicación de fórmulas una ponderación inferior a la correspondiente a los criterios cuya valoración depende de un juicio de valor, deberá constituirse un comité que cuente con un mínimo de tres miembros, formado por expertos no integrados en el órgano proponente del contrato”.
El Plec per a l’adjudicació del servei de neteja atorgava 45 punts a criteris que es valoraven per la mera aplicació de formules i 55 punts a criteris que depenien d’un judici de valor.
L’adjudicació s’ha fet sobre la base d’un informe tècnic del responsable directe del servei del òrgan proponent del contracte. Situació que no permet la nova legislació. És en aquest sentit, que afirmo que el mètode que s'ha seguit està desautoritzat per la legislació vigent.
No és per casualitat que la nova llei desconfia dels judicis de valor en general i, més en particular, dels de l'òrgan proponent. Busca objectivitat i transparència. En el cas que ens ocupa a, el meu entendre, han faltat ambdós elements. Vegem perquè.
¿Con s’ha donat la volta a la situació al punt de descartar l’oferta més avantatjosa econòmicament?: a través dels judicis de valor de l'informe tècnic sobre aspectes objectivament secundaris respecte al principal: un millor servei (més hores)a un menor preu.
Esmentaré dos que destaquen, al meu entendre, per la seva falta de fonament objectiu.
1.El plec establia fins a 20 punts de valoració per presentar plans específics per centres de treball.
Estem parlant de 105 centres de treball que cal netejar i hem vist que la plantilla té una autonomia objectiva per a organitzar-se el treball. Això tant perquè ho duen fent des de llarg temps com perquè les característiques del treball duen necessàriament a aquesta autonomia.
Per altra banda l'empresa que tenia l'adjudicació (pràcticament des de fa 20 anys) partia objectivament amb avantatge en el coneixement dels centres. Pel principi d'igualtat s'hauria de tenir en compte aquesta desigualtat de partida.
En conseqüència, tant per l'autonomia del treball que té el personal com pel principi d'igualtat, els plans específics per centre no tindrien objectivament que establir diferències de valoració determinants. Doncs bé les estableixen!. Màxima puntuació a l'empresa adjudicatària (que és la que estava donant el servei):20 punts i 8 d'avantatge respecte de l'empresa que fa la proposta més avantatjosa. Tot això perquè “es considera el millor model presentat”.
2.El Plec establia fins a 10 punts per “valorar el desenvolupament i millores justificats i detallats del preus hores unitaris”.
El preu hora unitari es composa de dos factors basics: el cost i el guany empresarial. Dins del cost ja hem dit que el cost de personal es preponderant (al voltant del 90%) i fixa, la resta son costos de material, maquinaria y despeses generals.
Les millores haurien d’ajustar els costos (en particular, les despeses generals) i el guany empresarial. No es concebible altra tipus de millores en el preu unitari des de la perspectiva de l’administració del diner públic. En conseqüència aquella oferta que actua sobre aquests factors i redueix el preu unitari hauria de ser la més valorada.
Dons res de això, es prefereix l’oferta que estableix un preu unitari més car respecte a qui ofereix el més barat i s’estableix un diferencial ni més ni menys que del 50% :5 punts d’avantatge per a l’oferta més cara. Perquè es considera “la millor exposició”.
Per al contrari, el millor servei ofert en nombre d’hores de servei anuals compromeses, tan sols mereix, al “judici de valor” del informe, un avantatge de tres punts entre el segon classificat y l’empresa a la que se l’adjudica finalment la contracta.
Que el lector, que ha tingut la paciència de llegir aquest article, jutgi els "judicis de valor" que s'han aplicat per a aquesta adjudicació i tregui les seves conclusions. Crec que les dades objectives parlen per si soles.
Al meu entendre la parafernàlia i el màrqueting comercial no poden en cap cas ser determinants enfront de l'oferta més avantatjosa econòmicament. I si això passa, quelcom no va bé.
Sorprèn que no es tingui inconvenient a millorar el compte de resultats dels oligopolis que es beneficien de la privatització dels serveis públics i, no obstant això, no hagi diners per a estendre la targeta rosa, a Badalona, a la gent de baixos ingressos de 60 i 61 anys.
Els hipòcrites del políticament correcte diran que amb aquesta conclusió final faig demagògia. Tanmateix , el que he descrit és , ni més ni menys, el que ha passat. ¿Perquè?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada