El 25 de Novembre de 1998, el PLE de l'Ajuntament de Badalona va acordar, per unanimitat, la proposta de la Unió Local de CC.OO d'ampliar, a partir de Gener de 1999, el Programa de la Targeta Rosa a les persones de més de 62 anys en les mateixes condicions vigents per als ciutadans majors de 65 anys.
El 27 de Maig de 2008 els regidors del PSC, CiU i ERC han rebutjat en el PLE Ordinari del mes de maig la proposta, també de la Unió Local de CC.OO i vehiculada a través de una moció presentada per el Grup Municipal de ICV-EUiA, d’ampliar el Programa de la Targeta Rosa a les persones de més de 60 anys.
El 27 de Maig de 2008 els regidors del PSC, CiU i ERC han rebutjat en el PLE Ordinari del mes de maig la proposta, també de la Unió Local de CC.OO i vehiculada a través de una moció presentada per el Grup Municipal de ICV-EUiA, d’ampliar el Programa de la Targeta Rosa a les persones de més de 60 anys.
La targeta rosa és un títol de transport que dóna dret a viatjar de forma gratuïta o bé a preu reduït als següents transports: línies d'autobús de TMB, Ferrocarrils de la Generalitat (dins la 1a corona metropolitana), Metro, Trambaix, Trambesòs i Funicular de Montjuïc. Aquest tipus de targeta es troba vigent als municipis que formen part de l'Entitat Metropolitana de Transport (EMT). Per viatjar gratuïtament (targeta rosa metropolitana), cal tenir uns ingressos econòmics per tots els conceptes (pensions, ajudes, rendes, etc.) inferiors a l'Indicador Públic de Renda d'Efectes Múltiples (IPREM). Per viatjar amb tarifa reduïda (carnet rosa metropolità), cal tenir uns ingressos econòmics inferiors al doble de l’IPREM. Per a l’any 2008, l’IPREM es de 6.202,80 € anuals.
La concessió de la targeta rosa a una edat inferior als 65 anys depèn del ajuntaments on el beneficiari està empadronat que corren amb una part de les despeses d’aquesta millora social. Barcelona ciutat va ser pionera en aquesta mesura i en altres municipis de l’àrea metropolitana (Hospitalet, Sant Adrià, Cornellà .....) està vigent per als majors de 60 anys des de l’any 2003.
Maria Gallardo (Secretaria General Local de CC.OO) en la seva brillant exposició va recordar que des de l’any 2003 el sindicat reivindica per a Badalona l’equiparació amb els principals municipis del Barcelonès així com les múltiples reunions mantingudes al efecte, incloses les ultimes amb la regidora de l’àrea competent (Serveis Socials) la sensibilitat de la qual envers el tema li permetia confiar en l’aprovació de la moció presentada.
S’estava parlant de un màxim de 4.700 persones de 60 o 61 anys empadronades a Badalona de les quals només una part tenen el requisit de baixos ingressos que es requereix. En definitiva d’una quantitat menor per al pressupost municipal.
Tant la Maria com el regidors impulsors de la moció (així com,crec, qualsevol observador imparcial) quedem sorpresos de la misèria ètica i política dels arguments del Sanedrí per rebutjar la moció. La manca d’arguments per al rebuig va esser substituïda per una actitud grollera i agressiva que va incloure l’actuació penosa de la “claca” que van portar com a públic de l’espectacle, personificada en un suposat representant del sector “obrerista” del partit majoritari del govern.
Amb la seva actuació el Sanedrí a deixat palès el seu menyspreu per a les politiques socials i la seva concepció sectària i “clientelar” de les mesures socials que pot acceptar: si no es pot posar la medalla, la rebutja .
En aquest sentit no em puc estar de fer un comentari en relació a la intervenció d’en Jaume Vives. Jo he tingut importants coincidències amb en Vives a l’anterior govern municipal. Especialment en la concepció de el que ha de esser la lleialtat a un pacte de govern. Li tinc un sincer i gran respecte; Jaume: no et perdis el respecte a tu mateix. Amb la teva intervenció del dimarts vas per aquest camí.
2 comentaris:
La primera sorprendida fuí yo, pensaba (ingenua de mí)que los miembros de este gobierno tendrían mayor capacidad de decisión política y ejecutiva en aquello que les afecta sobre todo cuando adquieren compromiso con la ciudadanía o sus representantes, pero sobre todo sorprendida por algunas de las argumentaciones para rechazarlas. Una propuesta que viene reclamándose al GOBIERNO desde 2003 y que se argumenta con que "no es el método, no son las formas a través de una moción o que es inoportuna" demuestra un cierto desinterés en aquello que no les pertoca o posiblemente una dejación en sus responsabilidades colectivas.
No pongo en duda que el objetivo del gobierno local sea la mejora en las condiciones de vida de las/os ciudadanos, ahora bien la pregunta es ¿a que ciudadanos se refieren?, lo que pongo en duda son las prioridades del gobierno de la tercera ciudad de Catalunya, por cierto una de las más caras no solamente de las 18 ciudades del Área Metropitana sino de Catalunya y España, con un índice de desempleo de alrededor del 10%, una población jubilada que ve como la crisis económica, la subida de los precios de primera necesidad les está privando de lo más básico, vivir, vivir sin presión, sin angustia, vivir para dejar de pensar que dejamos de comprar hoy para comer mañana, deberían sras./es del gobierno leer el último informe sobre la pobreza de Caritas, sobre los niveles de exclusión social que provoca la voracidad del sistema capitalista y ante ello la falta de políticas sociales que minimicen tal efecto.
Si todo esto y más no es argumentación suficiente para aprobar una medida como ésta, sólo me cabe pensar dos cosas, una que este gobierno no se entera de las peticiones o negociaciones que se hacen y por consiguiente no puede haber decisión colectiva y dos, que depende de quien vengan las propuestas serán acogidas con "simpatía" o siempre serán inoportunas, por cierto Sr. Alcalde como el turno de palabra sólo permite una réplica, quisiera contestarle al argumento que dió a CCOO a la crítica de no haber invitado a su toma de posesión que más o menos fue así: "ustedes no manifestaron su deseo de asistir, hubiesen llamado por teléfono de querían asistir..", decirle que CCOO sabe a quien y cuando ha de invitar a los eventos que considera de interés ciudadano, creo que no nos corresponde a los Agentes Sociales llamar en esta caso a ninguna puerta, Ustedes deben considerar el valor político y social, en términos económicos el valor añadido que cada uno aporta a esta Ciudad para mejorar las codiciones de vida y trabajo de nuestras/os trabajadoras/es y ciudadanas/os.
Espero que esta opinión personal sea interpretada en positivo y que si suscita crítica pueda ser discutida.
Publica un comentari a l'entrada