JORDI SERRA I EL CORTE INGLÉS.

El meu mestre i amic Antoni Barbarà, en les seves lúcides intervencions a la tertúlia del dimecres a Radio Ciutat, insisteix, de tant en tant i sense desmaiar, en reivindicar la coalició d’entesa de esquerres per al govern de la ciutat. En la mateixa tertúlia participen, entre uns altres, Fermin Casquete i Jaume Vives (o en Jordi Albadalejo) representants qualificats dels partits que haurien d’integrar aquesta coalició de govern. El primer d’ells fa nostàlgiques referències al seu "cor d'esquerres" per a tot seguit, lloar desmesuradament les bondats de l'actual govern de centre dreta. Els representants de ERC, simplement, fan oïdes sordes.

Jo participo plenament del plantejament de l’Antoni Barbarà, en el sentit d'entendre els governs de coalició d'esquerres com una decisió estratègica per a fer política de progrés social en qualsevol àmbit ( sigui el nacional o el municipal). Tant és així que em vaig mostrar critica i autocrítica amb la forma que la nostra coalició (ICV-EUiA) va dur les negociacions fallides amb el PSC en les setmanes següents a les últimes eleccions municipals.

Avui dia, estic cada vegada més convençuda que, més enllà dels possibles errors que la nostra coalició va cometre, el problema de fons va ser la voluntat política del PSC de Badalona de preferir el pacte amb un altre soci de govern més còmode per seguir desenvolupant la ciutat en una direcció concreta. Mantenint un model obsolet, sense prou empenta per a prioritzar les necessàries actuacions i les inversions socials i que es limita, en el millor del casos, a recuperar antics projectes d’anteriors governs fiant-los o bé a l’iniciativa privada o bé a que altres administracions li treguin les castanyes del foc.

El recent publi-reportatge de El Periódico (02/04/2008) titulat: Canvi de govern en un municipi metropolità. Serrà transformarà Badalona amb 4 Plans Urbanístics; així ho confirma. Vegem-lo.

La construcció d’un túnel que comunicarà Badalona amb el Vallés Occidental va esser anunciada per la Conselleria de Política Territorial de la Generalitat el 14/03/2006 alhora que el Diari Oficial de la Generalitat (DOGC) publicava la licitació per redactar l’estudi informatiu i d’impacte ambiental del eix Badalona-Mollet per la Conreria i que inclou un túnel de 3 kilòmetres. Aquests darrers dies ha estat incorporada en el Avantprojecte del Pla Territorial metropolità de Barcelona enllestit per la Comissió d’Ordenació Territorial de Barcelona, formada pel Govern de la Generalitat i representants de l’Administració de l’Estat, de Consells Comarcals, Ajuntament de Barcelona i de les associacions municipalistes; segons Nota de Premsa del Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat.

En conseqüència el mèrit del futur alcalde en aquesta actuació es totalment testimonial i ,en qualsevol cas, posar-se la medalla d'aquesta actuació, un excés evident. D’altre part, estem enfront d’un avantprojecte amb una tramitació que serà llarga i que tot esperant de conèixer el traçat definitiu serà ,sense dubte, objecte de debats.

Amb el mateix supòsit ens trobem en el cas del projecte “estel•lar”: la reforma del front marítim; un projecte que ve de lluny i que passa necessariament per una actuació prèvia de l’Administració del Estat mil vegades ajornada. La novetat que s’incorpora es la voluntat de facilitar un nou eix residencial en la zona compresa entre la planta d’Endesa i el port marítim substituint l’actual zona industrial: es á dir insistir en un model superat de més totxo i més oportunitat de negoci privat tot i que la zona del Gorg està tenint un desenvolupament lànguid degut a la crisi del sector de la construcció.

Resulta especialment sorprenent - alhora que paradigmàtic de la mentalitat del nou govern- que l’únic que ressalti el publi-reportatge quan planteja la "creació d'un important eix de centralitat", és que el futur alcalde negocia la creació d'una nova sortida d'autopista que comunicarà amb els terrenys on se situaran els nous magatzems de “El Corte Inglés”. L’amo de El Corte Inglés Isidoro Álvarez (conegut als àmbits que ho pateixen como Rufufú Álvarez) ha d'estar encantat amb les gestions del nou alcalde.

La creació del eix de centralitat a Badalona ha començat de la pitjor manera possible amb obscurantisme, amb improvisació, sense un projecte integral i maltractant als veïns afectats. L’únic concret ha estat l’aprovació al Ple de l’Ajuntament de 21/12/2007, pel tràmit d’urgència, de la proposta de modificació del PGM per poder fer més alçades sense construir habitatge protegit. Es continua per al mateix camí i la ocurrència de ressaltar les suposades negociacions per la nova sortida d’autopista ho fa palès.

Finalment presumir dels 300 pisos de protecció oficial que es construiran a L’Estrella al punt de qualificar-lo del “projecte més ambiciós que es farà realitat en l’actual mandat municipal” es un veritable sarcasme. Tant perquè es un projecte que ve del anterior govern com perquè el dèficit de vivenda social a Badalona es clamorós com vaig fonamentar en el meu article, publicat en aquest bloc el passat 23 de Febrer. Quan llegim, recentment, que el 73% de la vivenda construïda l’any passat a Santa Coloma ha estat vivenda protegida y es continua promocionant aquesta modalitat o que l’ajuntament de Barcelona presenta un pla per poder exercir el dret de tempteig i retracte en vint barris barcelonins, a fi i efecte de tenir prioritat en la compra de finques per frenar l’especulació, tenim la dimensió de la manca de politiques socials que caracteritza al nou govern de la ciutat.

Sota el pompós títol del publi-reportatge descobrim “el parto de los montes” de F.M Samaniego: “ Estos montes, que al mundo estremecieron, un ratoncillo fue lo que parieron”. Cap referència al trasllat al interior i soterrament de la línea de Rodalies malgrat que forma part de l’esborrany del Pacte Nacional d’infraestructures y del Avant Projecte del Pla Territorial metropolità citat més a dalt. Menys encara iniciar gestions per exigir la incorporació al Pacte Nacional d’infraestructures el soterrament de la C-31 entre Montgat i Barcelona i la creació d’una via urbana. Aquestes dues actuacions acompanyades de politiques e inversions socials als barris de la ciutat i un pla de vivenda protegida a l’alçada del que s’està fent a les ciutats veïnes, així com la potenciació de la transparència i la participació ciutadana en els projectes de ciutat, si que posarien les bases per transformar Badalona cap a un gran espai de convivència. Però res d’això esta a l’agenda del actual govern de la ciutat.

En el Ple d’avui he votat amb orgull i convicció al nostre cap de llista. Es necessària una oposició d’esquerres al actual govern coherent y amb propostes de progrés social per a la ciutat que, amb els moviments ciutadans (tan menystinguts en l’actualitat), recuperi una política d’esquerres per a la ciutat. A aquesta tasca em dedicaré amb sincer entusiasme.

Te sense ,cap dubte, raó l’Antoni Barbarà en continuar reivindicant l’entesa d’esquerres com a forma de govern de la ciutat i en fer front a la fal•làcia de que en l’àmbit municipal no hi ha cap diferència entre esquerres i dretes en una pretesa versió postmoderna de superació de les classes i dels seus interessos. Els treballadors, treballadores i les classes populars són una realitat ben presents a Badalona i són, a més, la majoria ciutadana. Per recuperar, com més aviat millor, aquesta entesa d’esquerres es necessari, avui, una forta mobilització ciutadana.